l´engany del decret sobre clàusules sòl, la realitat de la situació


El passat 20 de gener, el Govern espanyol, a través del Consell de Ministres va aprovar (mig obligat per la pressió pública) el Reial Decret 1/2017 de mesures urgents de protecció de consumidors en matèria de clàusules sòl, una eina més propagandística i d´ajuda a la banca que pràctica i útil per als consumidors.

En primer lloc convé posar-nos en antecedents sobre tres punts importants:

Per clàusula sòl s´entén l´estipulació fixada en algunes hipoteques (subscrites durant el boom immobiliari), i que fixa els interessos mínims que cal pagar, passi el que passi, durant tota la vida de la hipoteca; fixant un tipus mínim, en previsió d´una caiguda del tipus de referència (Euribor, etc...). Es solen situar entre el 3 i el 5%, podent ser la redacció del més extravagant i regirada que es pugui imaginar, depenent del banc i de la imaginació del moment.

ens trobem un Decret del Govern, considerat per les associacions de consumidors com un regal a la banca

El Tribunal Suprem espanyol, en sentència de 9 de maig de 2013 va declarar nul·les les clàusules sòl de les hipoteques, en el cas d´existir "falta de transparència", és a dir, quan la informació donada per l´entitat bancària no era clara, explícita. El Tribunal va obligar la retirada al BBVA, Novagalicia Banco i a Cajamar. Aquesta sentència va ser ratificada en resolució de 25 de març de 2015, establint que la retroactivitat es fixava al 25 de maig de 2013, decisió absurda a la par d´il·legal (com va indicar el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea el 2016), i establerta només per protegir el sistema financer espanyol, com va indicar l´alt tribunal.

El Tribunal Superior de Justicia de la Unió Europea, va introduir un poc de seny, en declarar la retroactivitat total quant a les devolucions de les quantitats pagades indegudament (Sentència inapel·lable de 21 de desembre de 2016), posant en entredit el Tribunal Suprem i el proteccionisme a la banca espanyola.

reconeix implícitament que hi pot haver clàusules sòl `legals´ quan la sentència europea és clara i rotunda, totes són il·legals;

En tot això, i empès per el renou de determinades associacions independents (no per els mitjans de comunicació) ens trobem un Decret del Govern, considerat per les associacions de consumidors com un regal a la banca, i que de la seva lectura es desprèn:

  • s´estableix un sistema fictici de reclamació extrajudicial;
  • que exclou a tota persona física o jurídica que no sigui consumidor segons l´article 3 del Decret Llei 1/2007 de Defensa dels Consumidors i Usuaris (ens oblidem de les empreses i professionals que han comprat un local, etc...).
  • que exonera als bancs del pagament de les costes en cas de falta de ligitiocitat per una de les parts (ja ho deia la Llei d´Enjudiciament Civil des del 2000, i venia ja del 1881);
  • s´obre la porta perquè els bancs puguin pactar mesures compensatòries alternatives al pagament en efectiu;
  • no diu què passarà amb els casos jutjats amb anterioritat al 2013;
  • no es permet reclamació col·lectiva;
i el més greu, no parla del dret dels consumidors a que se li retornin les despeses de constitució de la hipoteca, i que de forma premeditada s´ha ocultat per els mitjans de comunicació des de que el Tribunal Suprem s´hi pronunciés l´any 2015.

 

  • no reconeix la resposta obligatòria per part del banc (no hi ha sanció en cas de no contestació);
  • no reconeix la nul·litat de totes les clàusules;
  • no estableix a través de quin procediment el banc haurà de comunicar-se amb els hipotecats (web, carta ordinària, ...), molts dels quals a dia d´avui no saben que els seus contractes tenen clàusula sòl;
  • reconeix implícitament que hi pot haver clàusules sòl "legals" quan la sentència europea és clara i rotunda, totes són il·legals;
  • no obliga al banc a calcular les quantitats pagades indegudament;
  • i obliga als afectats a acudir als Jutjats;
  • no parla de què passa amb els executats, als que els bancs li han pres la casa;
  • ni amb els que han signat forçats acords amb els bancs cancelant suposadament la clàusula sòl;
  • i el més greu, no parla del dret dels consumidors a que se li retornin les despeses de constitució de la hipoteca, i que de forma premeditada s´ha ocultat per els mitjans de comunicació des de que el Tribunal Suprem s´hi pronunciés l´any 2015.

En la pràctica, els bancs es basen de forma quasi unànime en l´article 3.2 segons el cual "En el caso en que la entidad considere que la devolución no es procedente, comunicará las razones en que se motiva su decisión, en cuyo caso se dará por concluido el procedimiento extrajudicial.", argumentant que es va donar informació suficient al prestatari.

En resum, estem davant una "norma fum" que no obliga als bancs a res. Estem vivint en un món girat en què surt només el que interessa que surti.

 

Llorenç Palliser

Advocat despatx de Menorca